Afiliació

Accés a l'àrea privada



Comptador de visites

mod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_counter
mod_vvisit_counterAvui109
mod_vvisit_counterAhir242
mod_vvisit_counterAquesta setmana662
mod_vvisit_counterAquest mes3689
mod_vvisit_counterTotes les visites1077410
Tenim 29 visitants en línia
La FeSP exigeix la dimissió del ministre de l'Interior PDF Imprimeix Correu electrònic
dilluns, 1 de desembre de 2014 21:16

Per mantenir la "Llei Mordassa”. Malgrat les crítiques generalitzades, sembla que pretén reprimir les protestes ciutadanes i la informació periodística.

La FeSP denúncia que el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP) afectarà negativa ment al dret a la informació.

La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) reclama la dimissió o destitució del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, perquè durant els seus tres anys al capdavant d'aquesta cartera ha fet mèrits més que de sobres per deixar el càrrec. La gota que ha vessat el tassó ha estat la seva caparrudesa a mantenir i defensar el projecte de Llei Orgànica sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana, malgrat les crítiques generalitzades de tots els partits de l'oposició -que han votat unànimement contra aquest text en els seus primers tràmits al Congrés- i de nombrosos col·lectius socials i ciutadans.

Aquest projecte -conegut com a Llei Mordassa i que té el suport del Consell de Ministres- ha provocat les protestes no només de la FeSP sinó d'organitzacions tan variades com Amnistia Internacional, Reporters sense Fronteres, Geenepeace, SOS Racisme, la plataforma No Som Delicte, Jutges per a la Democràcia, Ecologistes en Acció, Xarxa Internacional d'Advocats Eureka i la Federació Europea de Periodistes (FEP), entre altres.

Malgrat les modificacions introduïdes en l'esborrany inicial, el gran increment que preveu del nombre de faltes relacionades amb els drets a la llibertat d'expressió i de manifestació permet concloure que, amb aquesta llei, el ministre i el Govern pretenen limitar i reprimir tant el dret de la ciutadania a protestar als carrers com el dels periodistes i fotògrafs a difondre aquestes protestes, en compliment de la seva obligació professional.

Per tot això, la FeSP considera necessari que el president del Govern ordeni retirar el citat projecte de llei, actualment en tramitació al Congrés dels Diputats, i demani al ministre que la seva renúncia o ho destitueixi.

La Junta Executiva Federal de la FeSP, reunida aquest cap de setmana a Madrid, amb presència del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB), també ha acordat alertar de l'obscurantisme que envolta les negociacions secretes que mantenen els Estats Units i la Unió Europea sobre el Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversions (TTIP, per les seves sigles en anglès).

En cas que es dugui a terme aquest acord, a més de suposar un greu atemptat contra la defensa de la regulació europea en matèries com l'economia, els drets laborals, el medi ambient o els serveis públics (salut, educació…), afectarà directament al dret a la informació i la comunicació de la ciutadania: la creació de l'anomenat “Mecanisme de solució de controvèrsies inversores-Estat” implicaria la indefensió dels Estats contra la concentració dels mitjans de comunicació en mans d'uns pocs monopolis, una pràctica que limita el necessari pluralisme informatiu.

La FeSP comparteix, a més, la indignació del Consell d'Informatius i de molts treballadors de TVE, que han protestat per la destitució de tres caps d'àrea de la redacció i quatre adjunts, acordada pel nou director dels Serveis Informatius, José Antonio Álvarez Gundín. En una televisió pública ha de prevaler l'experiència i la trajectòria professional -que les persones destituïdes han demostrat sobradament- i les normes de funcionament intern de RTVE existents, en comptes del "amiguisme" o els intents d'incrementar el control polític de la informació de cara a les properes eleccions, com sospita el Consell d'Informatius.

Així mateix, la FeSP recolza a la Unió de Professionals de la Comunicació de Canàries (UPCC), que ha exigit al Parlament autonòmic les mesures necessàries per a la destitució del director de Radiotelevisió Canària (RTVC), Guillermo García, per les nombroses irregularitats detectades en aquesta cadena. Entre elles figuren els contractes molt costosos amb productores privades o la compra de programes que s'han pagat però mai han estat emesos, que se sumen a altres denunciades davant la Fiscalia Anticorrupció per la UPCC i Izquierda Unida de Canàries.

Junta Executiva Federal de la Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP)

 
La Llei de Seguretat Ciutadana escapça drets fonamentals. Limita els drets d'expressió, informació i reunió i la FeSP demana la correcció PDF Imprimeix Correu electrònic
divendres, 14 de novembre de 2014 16:55

La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), de la qual en forma part el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB) demana als grups parlamentaris que corregeixin el projecte de Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, que actualment tramita el Congrés dels Diputats, perquè el seu articulat vulnera drets fonamentals d'una societat democràtica.

Respecte al treball dels professionals de la informació, imprescindible en una democràcia, el projecte elaborat pel Govern és un greu menyscapte de drets com el d'expressió, el d'informació i el de reunió. Tots ells estan protegits per tractats internacionals que han estat signats per l'Estat espanyol, com la Declaració Universal de Drets Humans (article 19), el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (article 19) i el Conveni Europeu de Drets Humans (article 10). L'article 36.26 del projecte de llei sanciona «l'ús no autoritzat d'imatges o dades personals o professionals d'autoritats o membres de les Forces i Cossos de Seguretat que puguin posar en perill la seguretat personal o familiar, de les instal·lacions protegides o en risc l'èxit d'una operació».

La FeSP considera que aquest article sembla redactat amb l'objectiu d'obstaculitzar el treball dels periodistes i fotoperiodistes perquè no puguin prendre imatges d'hipotètics abusos policials. Amb la seva ambigua redacció obre a més la porta a decisions arbitràries per part d'uns funcionaris que es converteixen de fet en jutge i part al mateix temps. Els tribunals han reconegut de manera habitual com un exercici de la llibertat d'expressió que periodistes o ciutadans captin imatges de fets que succeeixen en la via pública i que en moltes ocasions han permès deixar constància de greus atemptats als drets humans comesos per alguns agents de la seguretat.

També és molt preocupant la nova tipificació de les injúries o faltes de respecte als Cossos i Forces de Seguretat. Des del màxim respecte al dret a l'honor de totes les persones, cal indicar que diversos informes i dictàmens jurídics apunten que això podria limitar la llibertat d'expressió, atès que l'autoritat dels agents ja està protegida en altres normatives. Una vegada més, a més, l’ambigüitat del redactat obre la porta a l'arbitrarietat sobre el que es podria considerar una falta de respecte o una injúria.

La FeSP rebutja rotundament la regulació que es fa dels drets de reunió i de manifestació perquè és una evident reculada democràtica respecte a la llei actualment en vigor.

La Junta Executiva Federal de la FeSP demana als grups parlamentaris que atenguin aquestes peticions i unes altres que han formulat organitzacions com Amnistia Internacional, que donem suport plenament. Considerem imprescindible que siguin modificats o eliminats del projecte de llei els articles que limiten greument els drets d'expressió, informació i reunió, per evitar que Espanya se situï a la cua del món pel que fa als drets humans fonamentals en una societat veritablement democràtica.

Junta Executiva Federal de la FeSP

 
L’SPIB reclama transparència en l’elecció dels candidats a dirigir IB3 PDF Imprimeix Correu electrònic
dimecres, 5 de novembre de 2014 11:55

Segons publica avui un mitjà de comunicació (Diario de Mallorca), el vicepresident del Govern, Antonio Gómez, va explicar ahir als passadissos del Parlament que convocarà a la Mesa Audiovisual per consultar possibles substituts de José Manuel Ruiz al capdavant d’IB3, abans de plantejar als grups parlamentaris els noms proposats per intentar aconseguir un consens.


Si això és cert, el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears, que forma part de la Mesa, exigirà total transparència. No acceptarem candidats pactats prèviament sense el coneixement de tots els seus integrants per després vendre un fals consens unànime i el suport del sector, tal com es va fer en el cas de José Manuel Ruiz.


No convocar a l’SPIB a la reunió seria antidemocràtic, ja que és membre de la Mesa de ple dret, però tampoc hi serem per fer ni de mopi ni de titella.


Des de l’SPIB sempre hem defensat que el director general d’IB3 ha de ser una persona independent i professional i que ha de ser triada amb consens i amb el suport d’una majoria qualificada del Parlament.


Cal recordar que tant l’actual director general de l’ens, Josep Maria Codony, com els seus dos antecessors en el càrrec, Ruiz i el mateix Gómez, que va assumir el càrrec sent vicepresident del Govern i conseller de Presidència, són militants del Partit Popular.


Gómez va assumir personalment la direcció, segons ell mateix afirma, després de no aconseguir un acord amb l'oposició per triar un candidat per majoria qualificada. En passar sis mesos, segons marca la Llei, Ruiz, proposat per part del sector audiovisual, va ser triat amb els vots en solitari del PP. El consell de direcció també va ser constituït únicament amb els noms proposats pels populars. I Codony forma part d’aquest consell de direcció.


Totes aquestes circumstàncies només contribueixen a posar en dubta la independència i credibilitat d’un mitjà públic, que és de tots els ciutadans, i perjudiquen la professionalitat dels treballadors d’IB3 que són totalment aliens a les picabaralles polítiques.


El PP va votar ahir a favor d'una moció del PSIB per la qual s'insta al Govern a dialogar per triar a un director, encara que va rebutjar consensuar un nou consell de direcció. Aplaudim, i esperam que sigui real, l’aposta pel consens per nomenar un nou director general d’IB3, però no entenem que no es vulgui consensuar, al mateix temps, el seu consell de direcció, que recordam és l’òrgan que ha d’exercir control damunt l’actuació del director general i que ha estat triat únicament amb els vots del Partit Popular.

 
« IniciAnterior12345678910SegüentFinal »

Pàgina 10 de 44