Els treballadors dels mitjans de comunicació no tenen res a celebrar aquest 1 de maig de 2013, Dia Internacional dels Treballadors, com tampoc el 3 de maig, Dia Internacional de la Llibertat de Premsa, però sí hi ha molt a reivindicar. Ens trobam enmig d'una crisi greu, mai vista a la democràcia espanyola, amb més de sis milions de persones a l'atur; una xifra i una realitat dramàtiques. 

La situació és especialment preocupant en el sector del periodisme per dues raons: per l'acomiadament de milers de treballadors i perquè està en perill el dret constitucional de la ciutadania a rebre informació veraç i plural. Xerram de més de 10.000 acomiadaments en els darrers cinc anys a Espanya; mitjans de comunicació que han tancat; dificultats de periodistes i fotògrafs per exercir el seu dret a la feina, sobretot, en manifestacions i concentracions; control polític als mitjans públics; retalls de sous; anunci de lleis que amenacen la llibertat d'informació; una reforma laboral que abarateix i facilita els acomiadaments...

Des de la Federación de Sindicatos de Periodistas (FeSP), de la qual en forma part l'SPIB, feim una crida a tots els periodistes perquè defensin cada dia la seva feina en unes condicions laborals i professionals dignes, però també a tota la ciutadania, perquè reclami el seu dret a rebre informació veraç i plural.

Estam patint les conseqüències d'una crisi de la qual no en som els causants mentre el Govern manté la mateixa política que ens du a una situació mai vista.

El president del Govern, Mariano Rajoy,  ja ha dit que la legislatura actual acabarà amb més persones a l'atur, tirat per terra així les seves promeses i incomplint descaradament el seu programa electoral. Ens demana paciència en lloc d'adoptar mesures que facilitin la creació de llocs de feina.

Davant aquest reconeixement,  la ministra de Empleo y Seguridad Social, Fátima Báñez, hauria de dimitir assumint la seva responsabilitat política i el seu fracàs, i si no ho fa, el president l'ha de destituir.

La FeSP demana al Govern que posi en marxa polítiques actives perquè hi hagi feina per a tots i que aprovi mesures que ajudin als mitjans de comunicació sense distingir entre els grans grups i les petites empreses perquè els mitjans i els periodistes són imprescindibles en una societat democràtica. 

El Consell de Mallorca ha sol·licitat a l'administrador concursal la retirada de l'arxiu de RTVM de la subhasta de béns de l'ens. Així ho ha transmès avui dematí la presidenta de la institució, Maria Salom, al Sindicat de Periodistes en una reunió celebrada amb membres de l'Executiva. Des de l'SPIB li hem fet entrega de les 573 signatures recollides durant la campanya impulsada pel sindicat en defensa del manteniment de la titularitat pública de l'arxiu, pel seu valor documental i històric, acumulat en els més de cinc anys d'emissió, així com pel reconeixement a la feina feta pels més de cent companys acomiadats, víctimes del tancament de la Televisió de Mallorca i Ona Mallorca. L'SPIB va iniciar la campanya quan es va fer pública en premsa escrita la subhasta de l'arxiu dins el procés de liquidació de l'ens.

Després de consultar els seus serveis jurídics, el Consell de Mallorca entén que és el titular legal de la propietat de l'arxiu, que es troba actualment depositat a l'Arxiu del So i de la Imatge de la institució.

La subhasta dels bens de RTVM forma part del procediment de liquidació de l'ens audiovisual que es desenvolupa actualment sota la direcció i la responsabilitat de l'administrador concursal.

IB3 podrà ser privatitzada quan ho vulgui el Govern de torn si s’aprova en el Parlament el projecte de Llei Audiovisual de les Illes Balears en els mateixos termes que ja ha aprovat el Consell de Govern. La Llei Audiovisual ha de ser una norma que dinamitzi el sector però també és una norma que acaba de cop amb l’interés general d’un mitjà de comunicació públic.

Ja hem denunciat des d'aquí més d'una vegada que tendrem una ràdio i una televisió autonòmiques gestionades per interessos privats i partidistes, aixugades amb doblers públics i on el Govern de torn es rentarà les mans si hi ha denúncies de censura, de males pràctiques, d’enxufisme o EROS aprovats amb arguments inexistents. I tot això amb cobertura legal.

Diran que no és cosa seva, que acomiaden les empreses, que s'han adaptat a la normativa estatal, però seguiran donant ordres i posant i llevant notícies de l’escaleta. I qui patirà tot això seran els treballadors, la professió periodística i, especialment, els ciutadans que tenim el dret constitucional a una informació veraç i rigorosa.

El Govern diu que aquesta llei té el vist-i-plau del sector audiovisual. Però el que no diu és que el conseller de Presidència es va reunir amb una part del sector, no amb tot, i no va convocar la Mesa Audiovisual que sí seria l’organ consultor en aquest cas i del qual forma part el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears.

Sabem que el conseller de Presidència no va voler treure del projecte de llei la disposició adicional que modifica la llei d’IB3 malgrat demanar-li en aquella reunió “el sector audiovisual” present, que voldria una la llei aprovada per unanimitat. Per què aquesta obstinació?

Quin és el model de ràdio i televisió públiques que vol el Govern? El conseller ha dit públicament que descarta la privatització, que el model vigent és el que es mantendrà, però el cert és que la llei Audiovisual permet bastants més supòsits. 

D’altra banda, la llei regula què passa en cas de que el Parlament no es posi d’acord en l’aprovació del director general de l’Ens, com ja ha passat aquesta legislatura on el mateix conseller de Presidència ha exercit sense cap vergonya el càrrec de director general de la ràdio i la televisió públiques. Doncs “les seves funcions han de ser assumides de manera transitòria pel membre que sigui escollit pel Consell de Direcció de l’Ens entre els seus components per majoria simple”.

El paper del Parlament queda rellegat en segon pla incomplint així l'article 91.3 de l’Estatut d'Autonomia de les Illes Balears que diu que que “el director general o el màxim òrgan de direcció, responsable de la gestió dels mitjans de comunicació audiovisual de titularitat pública a les Illes Balears, serà elegit pels membres electes de les institucions representatives corresponents al seu àmbit territorial”. Desde l'SPIB defensam que els diputats tenen l’obligació i la responsabilidad d’arribar a aquest consens i la llei els hi ha de donar totes les facilitats per aconseguir-ho.

La llei Audiovisual vol impulsar el sector però ho fa a costa d’un model nefast de ràdio-televisió pública.