Afiliació

Accés a l'àrea privada



Comptador de visites

mod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_counter
mod_vvisit_counterAvui162
mod_vvisit_counterAhir272
mod_vvisit_counterAquesta setmana934
mod_vvisit_counterAquest mes6254
mod_vvisit_counterTotes les visites1051372
Tenim 6 visitants en línia
No ho facis, José Manuel Imprimeix
dilluns, 11 de juliol de 2011 10:09

No al tancament de la Ràdio Televisió de MallorcaCarta oberta del SPIB a José Manuel Carrillo, nou director de Ràdio Televisió de Mallorca

Fins fa dos dies eres pràcticament un desconegut pels ciutadans de Mallorca. Aquesta setmana el teu nom és un dels més destacats als mitjans de comunicació, i un dels més pronunciats entre els periodistes de l’illa. Des d'avui, ets el nou director de Ràdio Televisió de Mallorca, però molts ja t’anomenen “el liquidador”, perquè tot apunta que seràs l’encarregat de tancar aquest ens públic.

Des del Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB) et demanam que reflexionis, i que no ho facis. T'ho demanam perquè hi ha moltes raons que justifiquen la continuïtat de RTV de Mallorca. Raons com aquestes, encara que n'hi ha moltes més:

1-Un cop mortal per al sector

Una de les promeses electorals del PP ha estat la creació de llocs de treball. En un context de crisi on l’atur és el principal problema de l’Estat, tancar [M] vol dir treure al carrer les 115 persones que hi fan feina directament, i un milenar de forma indirecta.

Però no només això: la meitat del pressupost de la Ràdio Televisió es destina a pagar les 108 producteres i empreses audiovisuals (22 de fora de les illes) que fan programes per [M]. El seu tancament suposarà una disminució radical en els ingressos d’aquestes empreses i, sens dubte, el final de moltes.

Més xifres: 133 becaris s’han format en aquests anys fent practices a ONA i [M]… Quin futur tenen el treballadors qualificats de demà… periodistes, reporters gràfics, tècnics, realitzadors… Quin missatges els estam donant?

Potser el problema, José Manuel, és que no veis RTVM com una inversió, sinó com un cost. I aquest és l’error.

2-Però… Quant costen [M] i Ona?  

Enguany, Televisió de Mallorca i Ona estan funcionant amb un pressupost de 8’1 milions d’euros. N’havia de tenir 2 més però els vots del PP i d’UM fa uns mesos impediren que es prorrogàssin els comptes de l’any passat.

Tot i això, no s’han deixat de pagar nòmines, ni les productores proveïdores i les despeses corrents. És més, RTVM conserva una partida d’1’6 milions d’euros de romanent. És a dir, de pressupost no gastat d’exercicis anteriors. No volíem austeritat?

3-L’autèntica Televisió dels Pobles

La creació de Ràdio Televisió Mallorca va permetre rescatar l’herència de les televisions locals de la part forana de Mallorca que amb la TDT es quedaven sense possibilitat d'emetre. Gràcies a [M] es varen poder reconvertir en corresponsalies i junt amb d'altres de nova planta formaren la Xarxa Audiovisual de Corresponsals de Televisió de Mallorca.

Amb el tancament de l’ens es posaria fi al poc que queda de la tradició televisiva local de Mallorca, i l'accés dels ciutadans a la informació més local, que molts mitjans no cobreixen. Cal tenir en compte que ningú coneix millor la realitat de cada poble com els corresponsals que duen anys fent-hi feina.

4-Pluralitat informativa i democràcia

El tancament d’un mitjà de comunicació no pot ser mai una bona notícia en una democràcia sana. La llibertat dels ciutadans per accedir a diferents canals d’informació els permet formar-se una opinió fonamentada i lliure sobre la realitat. Com més fàcil sigui l’accés de la població a una informació plural, major serà la seva llibertat i més fortes les garanties de control del sistema democràtic.

La tasca informativa [M] i d’ONA ha complert aquests anys amb aquesta funció. Tant és així que, de vegades, la seva feina ha resultat incòmoda per a tots els partits polítics, tant els que governaven com els que estaven a l’oposició. Per a l’SPIB no hi ha millor símptoma d’independència que aquest.

5-…I la nostra llengua?

El Govern defensa i s’ha compromès a garantir la llibertat d’elecció de la llengua de tots els ciutadans, tant a l’educació, com a l’administració, etc. Amb la desaparició de dos mitjans de comunicació (Televisió de Mallorca i Ona Mallorca) en català, les opcions per als ciutadans que volen accedir a la informació de les Illes en català són ben limitades (IB3, Diari de Balears, l’Informatiu Balear de TVE i pocs exemples més) en comparació a l’oferta de mitjans de comunicació que s’expressen en castellà (Diario de Mallorca, UH, El Mundo, Cadena SER, Radio Balear, COPE, etc).

6-Una diversificació econòmica real

Fa anys que sentim als polítics que l'economia de les Balears és massa depenent del turisme i la construcció. Per això, potenciar la indústria audiovisual suposa una oportunitat de creixement per les illes, i una alternativa als motors tradicionals de l'economia.

Tenim dos directors de cinema mallorquins que han guanyat un Goya, i algunes produccions audiovisuals fetes a Mallorca s'han exportat a Nova York, Berlín, Brussel·les, Atenes... i han participat a alguns dels principals festivals internacionals de cinema.

Això vol dir que tenim un gran potencial per fer-mos un lloc en el sector audiovisual i que podem crear i exportar un producte de qualitat. Un producte que s'obtindria simplement aprofitant el que ja tenim: professionals formats, amb experiència, amb ganes i amb idees.

Des de l’SPIB pensam que l'objectiu de tots els partits polítics hauria de ser crear un model audiovisual propi, creurer-se’l i potenciar-lo. Un model que no estigui basat en decisions polítiques del moment, ni amb cops d’efecte mediàtics, ni amb retallades pressupostàries que arriben amb el vell i conegut aroma de la represàlia.

Per tot això, José Manuel, et demanam que reflexionis i que tu també, com ja han fet milers de mallorquins, diguis NO AL TANCAMENT DE [M].