Si hagués passat només una vegada, podria figurar com una anècdota més dels anuaris de la professió, però ja comencen a ser “vox populi” els problemes que tenen els redactors d’IB3 quan s’atreveixen a fer preguntes fora del guió.

Aquests són els fets que van succeir fa poques setmanes: roda de premsa del conseller de Turisme Miquel Nadal a Fitur, Madrid. Una redactora d’IB3 li demana què pensa de les crítiques que ha rebut per l’esponsorització del tennista, Rafel Nadal.

Hem d’assenyalar que en aquesta fira es presentava l’espot de promoció del manacorí. El conseller queda aturat, com normalment se queda quan li fan preguntes sense formulari previ i, després d’una pausa, contesta que no té res a dir.

Fins aquí tot normal. La pregunta era d’actualitat, formulada amb educació i amb correcció, sense cap més intenció que l’ interès periodístic.

Havia funcionat la piràmide de dalt cap a baix a l’hora de donar ordres.

La redactora, amb contracte per SBT, no va tenir més remei que demanar disculpes a través del cap de premsa del conseller. Era la manera més senzilla d’evitar problemes.

I la pluralitat informativa? Si a una redactora l’obliguen a demanar disculpes per haver fet una pregunta, qui s’atreveix a escriure una frase amb criteri propi o proposar un reportatge que consideri interessant?

Per cert, la web de l’SPIB ha contrastat aquesta informació amb més de tres fonts diferents. Ningú ha vist als informatius d’IB3 la informació sobre les crítiques del patrocini a Rafel Nadal