La "Asociación de la Prensa de Madrid" (APM), el Col•legi de Periodistes de Catalunya (CPC) i el "Colexio Profesional de Xornalistas de Galicia" (CPXG)  varen denunciar en roda de premsa es limitacions a la llibertat d'informació que patiran els mitjans de comunicació públics durant la campanya a les eleccions al Parlament Europeu per mitjà d'imposicions com els blocs electorals cronometrats; la informació ja realitzada que proporcionen els partits polítics i les rodes de premsa en les que no s'admeten  preguntes. A un manifest conjunt  recorden que "una informació és creïble quan està lliure de condicionamients i entrebancs". Els treballadors de Catalunya Ràdio feran vagues parcials i els de TV3 i TVE han de decidir les seves mesures de protesta.
 
Les tres organitzacions professionals convocants de l' acte consideren que no es pot tolerar que sigui la Junta Electoral Central la que decideixi el temps que els mitjans públics han d'otorgar als partits polítics en períodes electorals, mitjançant els anomenats blocs electorals. S'espera que aquesta situació canviï amb la sentencia que dictaminarà el Tribunal Suprem el proper 14 d'octubre, després del  recurs contra els blogs presentat per  les tres entitats.

 
L'acte va comptar amb el suport de representants d'informatius de les cadenes públiques TVE i TV3, entre els quals Mònica Terribas, directora de Televisió de Catalunya, i Agustí Esteve, director d'informatius de Catalunya Ràdio. Terribas  va manifestar que "és important defensar el dret d'informar en llibertat i reivindicar la confiança del sistema en els periodistes" i va dir que que la feina del periodista "ha de durar 365 dies l'any, sense que els actors polítics demanin un tractament especial en moments determinats".

Aiximateix  la presidenta de la comissió de mitjans públics del Col•legi de Periodistes de Catalunya, Pilar Antillach,  va denunciar el senyal realitzat que donen els partits polítics dels seus mítings, que impedeixen als mitjans fer informació amb imatges pròpies. Va assegurar que el resultat d'aquesta pràctica "no és ni propaganda perquè la qualitat és ínfima, i ningú en diu res perquè a les televisions els surt molt més barat. És una roda de la qual és difícil sortir-ne".

En aquesta línia, el president de l'Associació de Premsa de Madrid i els representants gallecs també  varen lamentat pràctiques com ara el fet que els polítics no acceptin preguntes en moltes compareixences davant la premsa. González Urbaneja  va posar com a exemple les últimes compareixences del portaveu de Justícia del PP al Congrés, Federico Trillo, i del president valencià, Francisco Camps.

Les queixes dels mitjans públics poden començar a tenir efecte aquest dijous mateix, durant l'enganxada de cartells que dóna el tret de sortida a la campanya electoral europea. És llavors quan els treballadors de Catalunya Ràdio, segons ha explicat el membre del seu comitè professional, Gonçal Calvo, tenen previst començar una tanda de vagues parcials. A banda d'aquesta mesura, estan negociant posar un cronòmetre a les informacions, ajuntar les cròniques amb les seccions de propaganda i encapçalar cada bloc informatiu amb una denúncia de la situació.

Els periodistes de TV3 decidiran les mesures de força durant les properes hores i els de TVE confien a anar més enllà del que han fet fins ara, que és un avís per part del presentador i la projecció d'un rètol en què s'informa del senyal realitzat pel partit polític de torn.

 A  un manifest conjunt de les tres entitats : APM, CPC i CPXG, titulat  “ En defensa d’una informació electoral lliure i professional” se fan les següents consideracions;

* Recolzem les reivindicacions dels periodistes que repudien ser cronometradors de la propaganda dels partits.
* Rebutgem criteris no periodístics que obstaculitzen la informació i vulneren el dret constitucional dels ciutadans a una informació lliure i plural.
* Recordem que una informació és creïble quan està lliure de condicionamients i entrebancs.
* Lamentem que els partits amb representació parlamentaria no assumeixin la despolitització dels mitjans audiovisuals, tal i com exigeixen les lleis que ells mateixos han aprovat.
Reclamem:
* La supressió dels anomenats blocs electorals, que obliguen el periodista a informar en base a imposicions de temps i ordre.
* El lliure accés i gravació dels actes electorals, que permeti als mitjans audiovisuals obtenir informació propia, més enllà de les imatges seleccionades i distribuïdes pels partits polítics. I el dret dels periodistes a preguntar en les compareixences informatives.
Per defensar el dret a la informació dels ciutadans, el Col•legi de Periodistes de Catalunya, el Colexio Profesional de Xornalistas de Galicia i la Asociación de la Prensa de Madrid han manifestat la seva protesta per aquestes males pràctiques a la Comissió de Peticions del Parlament Europeu.
Esperem que el Tribunal Suprem es pronunciï sobre el recurs contra els blocs electorals presentat per aquestes mateixes organitzacions.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

A la fotografia, d’Elena Hidalgo i publicada a la web del CPC, d'esquerra a dreta:
Agustí Esteve, director d'Informatius de Catalunya Radio; Pilar Antillach, del Col•legi de Periodistes de Catalunya; Josep Carles Rius, degà del Col.legi de Periodistes de Catalunya; Mònica Terribas, directora de TV3; Xosé Manuel Pereiro, degà del Colexio Profesional de Xornalistas de Galicia; Yolanda Sobero, del Consell d'Informació de TVE; Fernando González Urbaneja, president de l'Asociación de la Prensa de Madrid, i Gonçal Calvo, del Comitè professional de Catalunya Ràd