Afiliació

Accés a l'àrea privada



Comptador de visites

mod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_counter
mod_vvisit_counterAvui40
mod_vvisit_counterAhir259
mod_vvisit_counterAquesta setmana40
mod_vvisit_counterAquest mes7122
mod_vvisit_counterTotes les visites192655
Tenim 49 visitants en línia
l'Audiència Nacional absol els cinc acusats del diari 'Egunkaria' Imprimeix
dilluns, 12 d'abril de 2010 17:06

egunkariaL'Audiència Nacional absol els cinc directius del diari Egunkaria, Martxelo Otamendi, Ignacio María Uria, Juan María Torrealdai, José María Auzmendi i Javier Oleaga, acusats de vinculació amb la banda terrorista ETA.

La denúncia va partir de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) i Dignidad y Justicia (DyJ) que demanaven entre 12 i 14 anys de presó, mentre que el fiscal no va presentar acusació.

En la sentència, la secció primera de la Sala penal de l'Audiència sosté que l'Egunkaria, clausurat en 2003 per ordre del jutge Del Olmo, no va servir d'instrument a ETA ni va donar un "suport d'activitat criminal alguna". També que el tancament del diari no tenia ni "habilitació" ni "cobertura institucional".

 El Tribunal presidit per Javier Gómez Bermúdez considera provat que "no s'ha acreditat que part alguna del capital social o altres recursos fossin de procedència il·lícita", subratlla la Sala, que afegix que "tampoc consta enviament o desviament de fons o actius de classe alguna des de la societat editora o el diari a la banda terrorista ETA".

El tribunal entén que el diari no publicava editorials "com expressió d'una determinada forma de pensar dels seus editors o de les persones que les realitzaven diàriament", a més de considerar que no s'han "defensat postulats d'ETA, rebut ordres d'aquesta" o que els processats "fossin designats, estiguessin vinculats, col·laboressin o obeïssin consignes" de la banda armada.

A més, en la sentència, la  Sala critica el tancament del diari per considerar que un mitjà de comunicació no és una empresa qualsevol sinó que el mitjans de comunicació "desenvolupen una activitat imprescindible en una societat democràtica".

Per a la Sala, De l'Olmo va sacrificar la llibertat de premsa per prevenir el suposat risc de reiteració delictiva, però entén que el jutge podria haver-ho aconseguit "usant altres possibilitats alternatives d'intervenció cautelar que no implicassin la interrupció de l'activitat informativa".

 A més, els magistrats lamenten l"estreta i errònia visió, segons la qual tot el que tingui a veure amb el euskera i la cultura en aquesta llengua ha d'estar fomentat i/o controlat per ETA" ja que conduïx a una "errònia" valoració de dades i fets i a la "inconsistència" de la imputació.