Per Mercè Garau

El passat divendres l’SPIB celebrà l’assemblea anual que culminà amb una festa força animada per Rock & Press amb les seves veus, guitarres i suggeridores cançons incloses en el darrer disc intitulat 'Krisi'.
Gràcies, Carlos Garrido, Gabriel Rodas, Miquel Massutti, Carlos Grauches i Mane Capilla pel vostre regal de fi de curs.
Durant la festa, els intèrprets aturaren la música uns instants per donar pas a l'entrega d'un premi. Era la primera vegada que l'SPIB entregava un guardó des de la seva creació, ara fa deu anys.
Ho va fer per iniciativa dels càmeres i fotògrafs de l'SPIB en agraïment a la feina feta per la periodista Maria Ferrer, cap de premsa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears  durant aquests dos darrers anys. Anys de desfilades --un dia sí i un altre també-- de 'preclars' polítics imputats per corrupció. Dies d'estrès, d'hores extraordinàries, de guàrdies, d'esperes a les portes dels jutjats, de corregudes, de desgavell... Un any, en fi, que, per vergonya, més valdria esborrar-lo de la nostra història.
Però Maria Ferrer era allà, pujant i davallant escales, corrent pels passadissos, amb els ulls atents i una predisposició a la qual els periodistes -tot sigui dit- no n'estam acostumats,
Gràcies, Maria per la feina ben feta.
La nostra festa coincidí, emperò, amb la notícia trista de la mort de Fèlix Pons. Al parer de molts, el millor polític de la nostra democràcia local i una excel•lent persona.
Comentàvem aquest dol, a la barra del bar de la sala Assaig, amb una coneguda i veterana periodista que ha viscut a peu de carrer els avatars polítics de l'autonomia balear. Varem recordar els fets que manllevaren al polític mallorquí la presidència de la Comunitat balear i varem concloure que "Si Fèlix Pons hagués presidit la nostra Comunitat, tal vegada la història seria una altra i avui, probablement, aquest premi a Maria Ferrer no hauria estat necessari".