Per Joan Fàbregues

Duc una setmana patint telefonades al mòbil, quatre al dia,  en les hores més inoportunes, les 15 hores del capvespre, les 20:30 hores. És un telèfon visible i sempre és el mateix però si contestes et pengen. A ma mare li fan el mateix en el seu telèfon fixa, però el números van canviant i sempre comencen en 91. Avui he descobert finalment qui estava darrera d’aquest telèfon que m’ha assetjat: una màquina. No he parlat amb la màquina sinó amb una al•lota que ha identificat l’empresa de la que fa feina i m’ha explicat que aquestes telefonades a discreció eren fetes per una màquina programada, que es veu que estava espanyada i es disparava contínuament. S’ha disculpat i això és el millor que m’ha passat a la meva vida amb les empreses que et volen vendre productes o simplement no et deixen donar-te de baixa.  L’empresa que s’ha  disculpat és el “Circulo de Lectores”, almanco ha donat la cara, no com altres.

A ma mare no li va tant be, ja fa més d’un any que la criden a l’hora de dinar al seu fixe,   i no sabem quina màquina malèfica és, però l’obliguen a aixecar-se del sofà i ma mare té els peus delicats i no hi ha dret, perquè pensa que qui li crida soc jo un altre familiar. Quí són aquestes màquines del dimoni?, qui ha darrere d’elles? Hi ha dret que haguem de patir això a la intimitat de les nostres cases? Hem tingut que patir les embestides de les  “teletendes”, les empreses de la telefonia mòvil, els telèfons ocults: ara ni tan sols hi ha ningú darrera dels fils telefònics. Senyors del Govern no hi ha dret, posin fre. Això és una societat del benestar? Des d’aquí anim a la rebel•lió dels consumidors: aconseguir els telèfons particulars dels executius i propietaris d’aquestes grans empreses que ens assetgen a tota hora i donar-lis amb  la mateixa medicina. No aturar de cridar-los per dir-lis que ens deixin en pau!
Ma mare és una doble víctima d’aquesta dictadura tecnològica. I aquí entram de cop amb els mitjans de comunicació, concretament amb IB3 i els seus malèfics jocs malabars que va fer durant mesos per guanyar quota d’audiència.

La meva mare va sofrir impotentment la desconnexió del canal 9 i TV3 quan veia algunes pel•lícules,  quan a més faltaven 20 minuts pel final. Per exemple: “En el estanque dorado”., un film que li feia molta il•lusió tornar veure. Idò li varen trencar la il•lusió. A mi em va passar amb King Kong de Peter Jackson, es clar, mesos  després la donaren per IB3. Els senyors d’IB3 aconseguiren que la gent ja no miràs ni TV3 ni C9 i amunt  es tiraren flors dient que els havien superat a les audiències. Quin joc estúpid és aquest? Ma mare no n’entén d’audiències només volia veure una peli. Durant mesos varen jugar a ser semi deus,  i amb els seu comandament universal i unidireccional ens canviaven un canal per un altre. Més honest hagués estat obscurir per complet aquests canals i no fer tanta comèdia.  El més irònic de tot això es que les pàgines dels diaris locals, com si no passés res,  recomanaven aquella u altre pel•lícula de TV3 o C9, setmana a setmana i... setmana a setmana venia la desconnexió. I jo em deman, a més d’empipar a una bona part dels telespectadors, us ha servit de res fer això?  
Ara, es clar, aquest  tema ja està superat, ara tenim les TDT, .... I quina por que em fan aquests que manetgen la nova joguina!