|
 La meva història amb IB3 comença abans d’IB3. Era estudiant de periodisme, no tenia ni 20 anys, quan va començar a parlar-se de fer una televisió autonómica a les Illes. En aquell moment vaig decidir que hi volia fer feina.
Era l’any 2006 i la redacció bullia. Hi vaig entrar el dia que complia 23 anys i encara recordo les ganes de tots, d’una plantilla molt jove, però que cada dia afrontava amb il·lusió el repte de fer d’IB3 una televisió de referència. La nostra televisió.
La nostra lluita per la internalització va fracasar després de patir les primeres retallades i acomiadaments l’any 2008 a les concessionàries dels informatius i dels serveis tècnics. Demanàvem que fos IB3 qui gestionés directament un servei públic d’informació ja que així s’aconseguiria reduir despesa i obtenir més garanties de pluralisme i qualitat. El deute d’IB3 va anar creixent mentre es seguia acomiadant treballadors per reduir-ne la despesa.
A finals de 2011, una escletxa d’esperança es va obrir quan l’ens va optar per fer un concurs públic que garantiria uns càrregs directius plurals i triats en funció de la meritocràcia. Pensàvem que s’obria una nova época on uns bons gestors, triats entre els millors professionals i en funció únicament del seu currículum, apostarien per la informació de qualitat de manera austera e invertint en producció pròpia. Només uns dies abans del concurs ja s’havien filtrat a la premsa els noms dels nous càrregs directius de l’ens i dels serveis informatius. Molts d’ells no comptaven amb cap tipus de titulació oficial ni formació en el sector audiovisual. Això es va arreglar amb unes bases que s’adaptaven a la situació i no exigien estudis per ocupar els càrregs. Finalment, l’ens va anomenar un per un tots els noms que ja s’havien filtrat davant la decepció generalitzada de molts professionals que també havien optat al concurs. Alguns dels anomenats eren menys qualificats que qualsevol altre treballador però serien els que millors sous tindrien i els qui ara s’encarregarien de gestionar i decidir el model del servei d’informació públic de les Illes. Els mateixos que assenyalarien ara qui són els periodistes que no volen a la redacció.
Un any després, els gestors d’IB3 s’han endeutat més del compte. Dels 30 milions d’euros pressupostats per 2012 n’han gastat 46. Aquests mateixos directius estaven obligats a dimitir per l’excés de deute però una reforma de darrera hora a la llei aplicable a IB3 ho ha evitat. Ara, l’empresa concessionària dels informatius ha fet un ERO on ha acomiadat setze persones per estalviar prop de mig milió d’euros. El resultat ha estat setze acomiadaments de treballadors per assumir part del deute.
Aquests treballadors som els que cada dia veieu pel carrer, us preguntem la vostra opinió i donem a conéixer les vostres històries. Perquè ens interessa el que passa a Balears.
La meva història a IB3 ha acabat amb aquest ERO. Però ara més que mai us encoratjo a ser espectadors d’aquesta ràdio i d’aquesta televisió, perquè és nostra i som els ciutadans qui l’hem de fiscalitzar. A la classe política li demano que vetlli per una veritable pluralitat informativa. Als responsables dels informatius els hi recordo que llibertat d’expressió és permetre que l’altre pugui dir el que no ens agrada sentir. Perquè només així te sentit un mitjà de comunicació.
Avui IB3 ja és el meu passat però espero que en un futur sigui la televisió de tots.
Ingrid Irles. |
