Afiliació

Accés a l'àrea privada



Comptador de visites

mod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_countermod_vvisit_counter
mod_vvisit_counterAvui273
mod_vvisit_counterAhir343
mod_vvisit_counterAquesta setmana616
mod_vvisit_counterAquest mes6564
mod_vvisit_counterTotes les visites908892
Tenim 24 visitants en línia
La Llei de Seguretat Ciutadana escapça drets fonamentals. Limita els drets d'expressió, informació i reunió i la FeSP demana la correcció PDF Imprimeix Correu electrònic
divendres, 14 de novembre de 2014 16:55

La Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), de la qual en forma part el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears (SPIB) demana als grups parlamentaris que corregeixin el projecte de Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, que actualment tramita el Congrés dels Diputats, perquè el seu articulat vulnera drets fonamentals d'una societat democràtica.

Respecte al treball dels professionals de la informació, imprescindible en una democràcia, el projecte elaborat pel Govern és un greu menyscapte de drets com el d'expressió, el d'informació i el de reunió. Tots ells estan protegits per tractats internacionals que han estat signats per l'Estat espanyol, com la Declaració Universal de Drets Humans (article 19), el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (article 19) i el Conveni Europeu de Drets Humans (article 10). L'article 36.26 del projecte de llei sanciona «l'ús no autoritzat d'imatges o dades personals o professionals d'autoritats o membres de les Forces i Cossos de Seguretat que puguin posar en perill la seguretat personal o familiar, de les instal·lacions protegides o en risc l'èxit d'una operació».

La FeSP considera que aquest article sembla redactat amb l'objectiu d'obstaculitzar el treball dels periodistes i fotoperiodistes perquè no puguin prendre imatges d'hipotètics abusos policials. Amb la seva ambigua redacció obre a més la porta a decisions arbitràries per part d'uns funcionaris que es converteixen de fet en jutge i part al mateix temps. Els tribunals han reconegut de manera habitual com un exercici de la llibertat d'expressió que periodistes o ciutadans captin imatges de fets que succeeixen en la via pública i que en moltes ocasions han permès deixar constància de greus atemptats als drets humans comesos per alguns agents de la seguretat.

També és molt preocupant la nova tipificació de les injúries o faltes de respecte als Cossos i Forces de Seguretat. Des del màxim respecte al dret a l'honor de totes les persones, cal indicar que diversos informes i dictàmens jurídics apunten que això podria limitar la llibertat d'expressió, atès que l'autoritat dels agents ja està protegida en altres normatives. Una vegada més, a més, l’ambigüitat del redactat obre la porta a l'arbitrarietat sobre el que es podria considerar una falta de respecte o una injúria.

La FeSP rebutja rotundament la regulació que es fa dels drets de reunió i de manifestació perquè és una evident reculada democràtica respecte a la llei actualment en vigor.

La Junta Executiva Federal de la FeSP demana als grups parlamentaris que atenguin aquestes peticions i unes altres que han formulat organitzacions com Amnistia Internacional, que donem suport plenament. Considerem imprescindible que siguin modificats o eliminats del projecte de llei els articles que limiten greument els drets d'expressió, informació i reunió, per evitar que Espanya se situï a la cua del món pel que fa als drets humans fonamentals en una societat veritablement democràtica.

Junta Executiva Federal de la FeSP

 
L’SPIB reclama transparència en l’elecció dels candidats a dirigir IB3 PDF Imprimeix Correu electrònic
dimecres, 5 de novembre de 2014 11:55

Segons publica avui un mitjà de comunicació (Diario de Mallorca), el vicepresident del Govern, Antonio Gómez, va explicar ahir als passadissos del Parlament que convocarà a la Mesa Audiovisual per consultar possibles substituts de José Manuel Ruiz al capdavant d’IB3, abans de plantejar als grups parlamentaris els noms proposats per intentar aconseguir un consens.


Si això és cert, el Sindicat de Periodistes de les Illes Balears, que forma part de la Mesa, exigirà total transparència. No acceptarem candidats pactats prèviament sense el coneixement de tots els seus integrants per després vendre un fals consens unànime i el suport del sector, tal com es va fer en el cas de José Manuel Ruiz.


No convocar a l’SPIB a la reunió seria antidemocràtic, ja que és membre de la Mesa de ple dret, però tampoc hi serem per fer ni de mopi ni de titella.


Des de l’SPIB sempre hem defensat que el director general d’IB3 ha de ser una persona independent i professional i que ha de ser triada amb consens i amb el suport d’una majoria qualificada del Parlament.


Cal recordar que tant l’actual director general de l’ens, Josep Maria Codony, com els seus dos antecessors en el càrrec, Ruiz i el mateix Gómez, que va assumir el càrrec sent vicepresident del Govern i conseller de Presidència, són militants del Partit Popular.


Gómez va assumir personalment la direcció, segons ell mateix afirma, després de no aconseguir un acord amb l'oposició per triar un candidat per majoria qualificada. En passar sis mesos, segons marca la Llei, Ruiz, proposat per part del sector audiovisual, va ser triat amb els vots en solitari del PP. El consell de direcció també va ser constituït únicament amb els noms proposats pels populars. I Codony forma part d’aquest consell de direcció.


Totes aquestes circumstàncies només contribueixen a posar en dubta la independència i credibilitat d’un mitjà públic, que és de tots els ciutadans, i perjudiquen la professionalitat dels treballadors d’IB3 que són totalment aliens a les picabaralles polítiques.


El PP va votar ahir a favor d'una moció del PSIB per la qual s'insta al Govern a dialogar per triar a un director, encara que va rebutjar consensuar un nou consell de direcció. Aplaudim, i esperam que sigui real, l’aposta pel consens per nomenar un nou director general d’IB3, però no entenem que no es vulgui consensuar, al mateix temps, el seu consell de direcció, que recordam és l’òrgan que ha d’exercir control damunt l’actuació del director general i que ha estat triat únicament amb els vots del Partit Popular.

 
L’SPIB inicia les reunions amb els partits polítics de cara a les pròximes eleccions PDF Imprimeix Correu electrònic
dimecres, 5 de novembre de 2014 11:44

El Sindicat de Periodistes de les Illes Balears ha iniciat una ronda de converses amb els diferents partits polítics de cara a les pròximes eleccions autonòmiques de l’any que ve. Des de l’SPIB volem conèixer les diferents propostes que pensen portar en els seus programes electorals en relació al Dret a la Informació i els mitjans de comunicació, tant públics com privats.


L’SPIB també posarà damunt la taula quines són les mesures que pensam haurien de tenir en compte a l’hora d’elaborar dits programes.


En relació al Dret a la Informació, l’SPIB demanarà l’aprovació d’una llei que desenvolupi l’article 88 de l’Estatut de les Illes Balears, amb l’objectiu de garantir l’accés a la informació, independent, veraç i plural, de tots els ciutadans i ciutadanes, un dret que també es contempla en l’article 20 de la Constitució Espanyola.


També volem transparència i criteris objectius a l’hora de firmar convenis entre les institucions públiques i els mitjans de comunicació per inserir publicitat institucional. Al mateix temps reclamam major control sobre les condicions laborals dels treballadors dels mitjans que siguin afavorits amb fons públics, per evitar la precarietat que posa en perill la professionalitat i, conseqüentment, el dret a la informació.


En relació als mitjans públics, demanarem un compromís amb el futur de la Ràdio i Televisió de les Illes Balears, IB3, amb un pressupost ajustat i adequat per al seu funcionament. També defensam una aposta per un model de mitjà com a servei públic.


Quant a la seva direcció, defensam una direcció general, professional i independent, i un consell de direcció de l’ens que siguin triats per consens i amb el suport d’una majoria qualificada del Parlament, amb la modificació de la llei si és necessari per garantir-ho.


També reclamam major control i mesures per evitar possibles casos de censura o manipulació. Pel que fa a mesures internes, defensam la creació d’una plantilla pròpia dels serveis informatius i la creació, per llei, d’un consell professional o d’informatius, equivalent a l’existent a altres mitjans públics com RTVE o TV3.


Les mesures externes passarien pel nomenament del Consell Audiovisual, que tot i tenir la llei aprovada, mai ha estat nomenat. A l’actual Llei d’IB3 l’òrgan de control sobre el sector audiovisual és la mateixa conselleria, fet que ens sembla del tot irregular i per aquest motiu defensam l’elecció d’un consell independent.


Respecte al model lingüístic demanam retornar al model utilitzat fins ara, que és un registre formal del català propi de les Illes en els serveis informatius. Cal també recuperar un servei d’assessorament lingüístic qualificat i avalat per la UIB.


En relació al Centre Territorial de TVE a les Balears, instarem a reclamar que es torni a tenir presència a totes les Illes. Actualment a Menorca, Eivissa i Formentera no hi ha un equip propi, el que no permet informar de manera adequada sobre notícies produïdes a totes les Illes.


Tornant al Consell Audiovisual, a més de reclamar el seu nomenament en aplicació de la seva corresponent llei aprovada pel Parlament l’any 2010, demanarem la seva modificació per poder ampliar les seves competències. A més d’un control sobre el sector audiovisual creim que cal un òrgan independent i de prestigi amb capacitat de control d’amunt les informacions publicades als diferents mitjans de comunicació, sigui quin sigui el seu suport, per garantir una informació veraç, tal com estableixen l’Estatut i la Constitució. Posam d’exemple notícies sobre violència de gènere o menors que han de complir unes normatives i que s’han de poder avaluar en el cas del seu incompliment.


També mostram la nostra preocupació per la situació dels treballadors autònoms. Per això demanarem que es reclami a l’agència tributària un epígraf específic per a periodistes i treballadors del sector de la comunicació, que ara no hi és, i un major control sobre els anomenats “falsos autònoms”. Són treballadors que tot i estar donats d’alta com autònoms treballen en exclusiva per un sol mitjà, especialment entre els gràfics una figurà molt comuna. Cal evitar que vegin perjudicades les seves condicions laborals en relació al personal de plantilla.


Sobre els gabinets de comunicació de les institucions i organismes públics, demanam que, a part dels responsables, que entenem que són personal de confiança, les seves plantilles han de ser configurades amb personal triat per oposició i amb uns requisits, com és la de disposar d’un títol.


Aquesta setmana hem començat la ronda de converses amb el PSIB-PSOE, amb la seva secretària general, Francina Armengol i el seu portaveu, Cosme Bonet. També tenim conformades reunions amb el grup parlamentari del Partit Popular i amb UPyD. Esperam poder anar tancant reunions amb la resta de forces polítiques.

 
« IniciAnterior12345678910SegüentFinal »

Pàgina 9 de 43